1. És possible que ella *hagi estat estudiant* tot el dia. (Usa la forma del congiuntivo perfetto progressivo per indicare un’azione iniziata e continuata fino a un momento passato).
2. Crec que ells *hagin estat treballant* en el projecte des de fa hores. (Ricorda che il verbo “estar” + gerundio è necessario per formare il progressivo).
3. No sembla que jo *hagi estat menjant* abans d’arribar. (Il soggetto è “jo”, usa la prima persona singolare del congiuntivo perfetto progressivo).
4. Pot ser que tu *hagis estat parlant* massa durant la reunió. (La seconda persona singolare richiede “hagis” più gerundio).
5. És probable que nosaltres *haguem estat esperant* el tren durant molt de temps. (Usa “haguem” per la prima persona plurale).
6. Dubto que vosaltres *hagueu estat jugant* a futbol a aquesta hora. (La seconda persona plurale del congiuntivo perfetto progressivo richiede “hagueu estat”).
7. És estrany que ell *hagi estat dormint* tant poc últimament. (Ricorda l’accordo del soggetto singolare maschile).
8. Potser elles *hagin estat llegint* el mateix llibre des de fa dies. (Usa la terza persona plurale femminile).
9. No crec que jo *hagi estat escrivint* cartes aquest matí. (Prima persona singolare, verbo scrivere).
10. És possible que tu *hagis estat estudiant* tota la nit. (Seconda persona singolare, azione prolungata nel passato).

1. No sembla que ella *hagi estat cuinant* quan hem arribat. (Usa il congiuntivo perfetto progressivo per indicare azione in corso interrotta).
2. Crec que ells *hagin estat vivint* en aquella casa des de fa anys. (Forma progressiva con “hagin estat” + gerundio).
3. Pot ser que jo *hagi estat llegint* el llibre equivocat. (Prima persona singolare, indicare dubbio).
4. És possible que tu *hagis estat treballant* massa hores avui. (Seconda persona singolare congergo del verbo “treballar”).
5. Dubto que nosaltres *haguem estat dormint* durant la classe. (Prima persona plurale, azione ipotetica).
6. No sembla que vosaltres *hagueu estat estudiant* per a l’examen. (Seconda persona plurale, dubbio sull’azione).
7. És probable que ell *hagi estat esperant* massa temps. (Terza persona singolare maschile).
8. Potser elles *hagin estat parlant* amb el professor sobre el projecte. (Terza persona plurale femminile, azione prolungata).
9. No crec que jo *hagi estat pensant* massa en aquest tema. (Prima persona singolare, negazione dell’azione).
10. És possible que tu *hagis estat treballant* en l’informe tota la tarda. (Seconda persona singolare, tempo passato progressivo).