1. Espero que tu *siguis* feliç. (Hoppas – verbet ”ser” i presens konjunktiv)
2. És important que ell *vingui* a la reunió. (Viktigt – verbet ”venir” i presens konjunktiv)
3. Voldria que nosaltres *parlessim* més sovint. (Skulle vilja – verbet ”parlar” i presens konjunktiv)
4. Necessito que vosaltres *estigueu* preparats. (Behöver – verbet ”estar” i presens konjunktiv)
5. És millor que ella no *digue* res encara. (Bättre – verbet ”dir” i presens konjunktiv)
6. Vull que tu *facin* un esforç més gran. (Vill – verbet ”fer” i presens konjunktiv, plural)
7. És possible que jo no *arribi* a temps. (Möjligt – verbet ”arribar” i presens konjunktiv)
8. Suggereixo que ell *escriviu* una carta. (Föreslår – verbet ”escriure” i presens konjunktiv, plural)
9. No crec que nosaltres *sapiguem* la resposta correcta. (Tror inte – verbet ”saber” i presens konjunktiv)
10. Volem que vosaltres *teneiu* molta sort. (Vill – verbet ”tenir” i presens konjunktiv)

1. Em fa feliç que tu *siguis* aquí. (Känsla – verbet ”ser” i presens konjunktiv)
2. Em preocupa que ell no *sàpiga* la veritat. (Oro – verbet ”saber” i presens konjunktiv)
3. Dubto que nosaltres *puguem* acabar a temps. (Tvivel – verbet ”poder” i presens konjunktiv)
4. Em sap greu que vosaltres no *vengueu* a la festa. (Ledsen – verbet ”venir” i presens konjunktiv)
5. És estrany que ella no *doni* senyals. (Konstigt – verbet ”donar” i presens konjunktiv)
6. No està segur que jo *tingui* la informació correcta. (Osäker – verbet ”tenir” i presens konjunktiv)
7. Em sorprèn que tu *parlis* tan bé català. (Överraskning – verbet ”parlar” i presens konjunktiv)
8. No penso que ell *faci* un error. (Tror inte – verbet ”fer” i presens konjunktiv)
9. Temo que nosaltres no *sapiguem* què fer. (Fruktar – verbet ”saber” i presens konjunktiv)
10. Em molesta que vosaltres no *estigueu* atents. (Irriterad – verbet ”estar” i presens konjunktiv)