1. És important que tu *siguis* a casa a temps. (Verwendung des Verbs „ser“ im Konjunktiv, Gegenwart)
2. Vull que ella *parli* amb el professor demà. (Konjunktiv von „parlar“)
3. Espero que nosaltres *tinguem* sort en l’examen. (Konjunktiv von „tenir“)
4. És necessari que vosaltres *estigueu* atents durant la reunió. (Konjunktiv von „estar“)
5. No crec que ell *vingui* avui a la festa. (Konjunktiv von „venir“)
6. Prefereixo que tu *faci* els deures ara. (Konjunktiv von „fer“)
7. Dubto que ella *sàpiga* la resposta correcta. (Konjunktiv von „saber“)
8. És possible que nosaltres *puguem* ajudar-te demà. (Konjunktiv von „poder“)
9. Volen que vosaltres *escriviu* una carta formal. (Konjunktiv von „escriure“)
10. No està segur que ell *entengui* la situació. (Konjunktiv von „entendre“)

1. Si jo *fos* ric, viatjaria pel món. (Vergangenheit des Verbs „ser“ im Konjunktiv)
2. Si tu *parlessis* més lentament, et podria entendre millor. (Vergangenheit von „parlar“)
3. Si ella *tingués* temps, vindria a la festa. (Vergangenheit von „tenir“)
4. Si nosaltres *estiguéssim* a casa, t’ajudaríem. (Vergangenheit von „estar“)
5. Si vosaltres *vinguéssiu* abans, podríem començar la reunió. (Vergangenheit von „venir“)
6. Si ell *fes* els deures, no tindria problemes. (Vergangenheit von „fer“)
7. Si jo *sabés* la veritat, t’ho diria. (Vergangenheit von „saber“)
8. Si nosaltres *poguéssim* parlar amb ell, tot seria més fàcil. (Vergangenheit von „poder“)
9. Si vosaltres *escrivíssiu* més sovint, milloraríeu. (Vergangenheit von „escriure“)
10. Si ella *entengués* el problema, podria ajudar-nos. (Vergangenheit von „entendre“)