1. La casa *és* molt gran. (Usa “ser” per descrivere caratteristiche permanenti)
2. Jo *estic* a casa ara. (Usa “estar” per indicare posizione o stato temporale)
3. Ells *són* amics des de fa molts anys. (Usa “ser” per relacions permanents)
4. Nosaltres *estem* cansats després del treball. (Usa “estar” per estats temporals)
5. La reunió *és* a les deu del matí. (Usa “ser” per l’hora i lloc d’esdeveniments)
6. El llibre *està* sobre la taula. (Usa “estar” per localització física)
7. Tu *ets* molt intel·ligent. (Usa “ser” per qualitats permanents)
8. El menjar *està* calent perquè és recent. (Usa “estar” per estats temporals)
9. Els professors *són* molt amables. (Usa “ser” per qualitats permanents)
10. La finestra *està* oberta perquè fa calor. (Usa “estar” per condicions temporals)

1. Jo *he* estudiat molt avui. (Usa “haver” per formar el passat compost)
2. Ella *ha* menjat ja. (Verbo ausiliare + participio passato)
3. Nosaltres *hem* vist la pel·lícula. (Presente de “haver” + participi passat)
4. Vosaltres *heu* parlat amb el professor? (Forma interrogativa con “haver”)
5. Ells *han* acabat el projecte. (Azione completata nel passato)
6. Jo no *he* llegit aquest llibre. (Negazione con “haver”)
7. Tu *has* comprat el regal? (Domanda con “haver”)
8. Nosaltres no *hem* rebut la carta. (Negazione con “haver”)
9. Ella *ha* viatjat molt aquest any. (Uso di “haver” per esperienze passate)
10. Ells no *han* vist la notícia. (Negazione e azione passata)