Ejercicio 1: Subjuntivo presente en oraciones de deseo y duda
1. Espero que tu *vinguis* a la festa demà. (Deseo que la persona venga)
2. És possible que ell no *sàpiga* la resposta. (Duda sobre conocimiento)
3. Vull que tu *siguis* sincer amb mi. (Deseo que sea sincero)
4. No crec que ella *tingui* temps avui. (Duda o negación)
5. Potser nosaltres *anem* a la platja si fa bon temps. (Posibilidad futura)
6. És important que vosaltres *estigueu* preparats per l’examen. (Necesidad o importancia)
7. Em sembla bé que ell *parli* més clarament. (Opinión favorable)
8. No estic segur que ells *vagin* a la reunió. (Duda)
9. Desitjo que tu *puguis* venir amb nosaltres. (Deseo)
10. És millor que nosaltres *fem* la feina avui. (Consejo o recomendación)
2. És possible que ell no *sàpiga* la resposta. (Duda sobre conocimiento)
3. Vull que tu *siguis* sincer amb mi. (Deseo que sea sincero)
4. No crec que ella *tingui* temps avui. (Duda o negación)
5. Potser nosaltres *anem* a la platja si fa bon temps. (Posibilidad futura)
6. És important que vosaltres *estigueu* preparats per l’examen. (Necesidad o importancia)
7. Em sembla bé que ell *parli* més clarament. (Opinión favorable)
8. No estic segur que ells *vagin* a la reunió. (Duda)
9. Desitjo que tu *puguis* venir amb nosaltres. (Deseo)
10. És millor que nosaltres *fem* la feina avui. (Consejo o recomendación)
Ejercicio 2: Subjuntivo en oraciones subordinadas con conjunciones
1. Truca’m abans que tu *marxis* de casa. (Acción futura condicionada)
2. No sortiré fins que ella *arribi*. (Condición temporal)
3. Farem el sopar perquè ells *puguin* venir. (Finalidad)
4. Parlem amb la professora perquè ens *ajudi* amb els deures. (Finalidad)
5. No ho facis sense que jo *sigui* present. (Condición negativa)
6. Esperarem fins que el tren *arribi*. (Condición temporal)
7. No marxis fins que el teu germà *estigui* preparat. (Condición temporal)
8. Anirem a la platja encara que faci fred. (Aunque – indicativo o subjuntivo según certeza; aquí indicativo, por eso no es subjuntivo)
9. Fes-ho com si tu *fossis* el cap. (Situación hipotética)
10. Sempre que tu *vinguis*, em fa molta il·lusió. (Condición habitual)
2. No sortiré fins que ella *arribi*. (Condición temporal)
3. Farem el sopar perquè ells *puguin* venir. (Finalidad)
4. Parlem amb la professora perquè ens *ajudi* amb els deures. (Finalidad)
5. No ho facis sense que jo *sigui* present. (Condición negativa)
6. Esperarem fins que el tren *arribi*. (Condición temporal)
7. No marxis fins que el teu germà *estigui* preparat. (Condición temporal)
8. Anirem a la platja encara que faci fred. (Aunque – indicativo o subjuntivo según certeza; aquí indicativo, por eso no es subjuntivo)
9. Fes-ho com si tu *fossis* el cap. (Situación hipotética)
10. Sempre que tu *vinguis*, em fa molta il·lusió. (Condición habitual)
